ARITA-YAKI

El 1616 Sam Pyong Lee, d'origen koreà, va trobar a Izumiyama, al poble d'Arita, un jaciment amb un caolí de molt bona qualitat, que va donar origen a la porcellana de la zona, de color groc quan està crua pel ferro residual. Va esdevenir un personatge tan important que el 1655 el van nomenar deitat de la porcellana quan va morir, pel fet d'haver estat ell qui la va descobrir i impulsar. El 1656 es va fundar la capella shintoista Tosan dedicada a ell, que van a visitar i reverenciar històricament tots els terrissers de la zona, amb la torii i els gossos guardians de porcellana.

 

torii porcellana   

 sacerdot shinto

 

Poc a poc l'Arita-yaki es va anar fent molt reconeguda al llarg del país i exportada per tot el món. Les parets Tombai, fetes amb totxos refractaris de forns desvallestats, es van construir expressament per blindar aquesta zona amb la seva gent i els seus secrets sobre la porcellana i formen una zona darrere la part comercial del poble on vivien i treballaven els terrissers i els dissenyadors i pintors de les peces.

El Kyushu Ceramic Museum, obert el 1980, conté ceràmiques antigues i contemporànies de Kyushu, sala amb treballs dels estudiants de secundària de l'Arita College of Ceramics i la col·lecció que van donar el sr i la sra Shibata amb ceràmiques del període Edo (1603-1867).

 

Sakaida Kakiemon ENAMEL 

 DESIGNS SCHOOL

SCHOOL

SHIBATA     

L'empresa Gen-emon Kiln pot visitar-se i veure com es fa la producció que s'ha mantingut durant 260 anys. Peces de porcellana fetes a motlle en un procés molt artesanal, pintades una a una a mà.

 

HAND PAINTING GEN EMON

Shingama Kiln a la Seika Porcelain factory on s'hi pot veure també la producció i les runes d'un antic forn ascendent que data del 1830 de la era Tenpo.

 

SEIKA

L'última, però no menys important, és l'empresa Kouraku Kiln fundada el 1865 que, davant la necessitat de modernitzar-se, ha creat programes de residència artística en els que es pot crear dins les instal·lacions de l'empresa, fent servir la seva maquinària i materials.

KOURAKU

Hama són les peces de suport que es posen a sota les peces de porcellana durant la fornada. Aquestes peces són un dels grans residus de la indústria porcellànica d'Arita i de tota aquesta zona. És per això que van començar a buscar-ne uns altres usos i a regalar-les com a souvenir pels turistes de la zona amb uns símbols impresos en elles: " No intentis fer més del que pots i valora't de la forma que ets".

 HAMA

 

Aquesta vol ser la metàfora de la feina desagraïda del hama que només serveix per portar a la seva esquena la valuosa peça de porcellana, però sense ella aquesta preuada peça es trencaria durant la cuita. La dita budista diu que aquells que valoren allò que tenen i allò que són no experiencien frustració i poden arribar a una rica vida espiritual.

 

STARTING POINT

 

EXPOSICIÓ-CONCURS per a ceramistes novells

Centre d'Art La Rectoria(Fundació La Rectoria de Vilamajor Fundació Privada)

El Centre d'Art La Rectoria de St Pere de Vilamajor organitza la primera edició de l'exposició-concurs Starting Point adreçada a ceramistes novells de qualsevol edat.

L'objectiu del certamen és oferir un punt de partida a tots aquells que han triat la ceràmica com a disciplina artística, oferint un espai on exposar una de les seves obres de format lliure.

Es farà una selecció obres d'entre les sol·licituds presentades.

Presentació de cv i portafoli: 2 de febrer fins el 30 d'abril 2015

Selecció de participants: maig

Els sol·licitants seleccionats seran informats al juny.

Entrega de l'obra: 24-31 d'agost

1er premi: exposició individual al Centre d'Art La Rectoria

2on premi: un curs intensiu de torn de cap de setmana al Centre d'Art La Rectoria

contacte:

Tel +(34) 93 845 00 59

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

XMAS poster LOWsèrie turquesa mugs

terra sigillata Fa mesos que li dec a l'Arnau un article sobre la feina tan fantàstica que fa amb terres sigillates a Lezoux. Aquestes peces són reproduccions de les originals dels segles I-III dc i no només reprodueixen la forma i l'aspecte, sinó que també estan fabricades de la mateixa manera (evidentment amb la tecnologia actual).

Vaig descobrir l'Arnau per un article que sortia al diari que parlava sobre aquestes peces tan característiques romanes. El punt atractiu, per mi, va ser el de descobrir que els ceramistes actuals anomenem terra sigillata a la tècnica que, per decantació, aconsegueix separar les partícules més fines d'una pasta i fer-ne un engalbe amb el que recobrirem les peces. Però l'origen del significat de terra sigillata prové del tipus de peça romana que anava segellada (sigillata) amb el tampó del terrisser que les feia.

Aquestes ceràmiques es treballaven amb motlles de ceràmica que havien estat prèviament esgrafiats amb burils de molts tipus per poder fer detalls molt diferents i únics per a cada terrisser. A continuació es tornejaven unes peces similars en mida i forma a l'interior del motlle per poder-les adaptar a dins d'aquests i acabar-les al torn. Actualment els motlles són de guix com es pot veure a la fotografia.

El pas següent després del desemmotllat és la decoració. En el seu cas fan servir argiles locals que dónen un engalbe amb aquest vermell tan caracterísitic i que són diferents de les emprades en la fabricació de les peces. Aquest engalbe està fet per decantació, com nosaltres entenem la terra sigillata actual. La cocció sol fer-se a 1000ºC.

Podeu trobar més sobre el treball de l'Arnau a: 

www.facebook.com/pages/Ars-Fictilis