terra sigillata Fa mesos que li dec a l'Arnau un article sobre la feina tan fantàstica que fa amb terres sigillates a Lezoux. Aquestes peces són reproduccions de les originals dels segles I-III dc i no només reprodueixen la forma i l'aspecte, sinó que també estan fabricades de la mateixa manera (evidentment amb la tecnologia actual).

Vaig descobrir l'Arnau per un article que sortia al diari que parlava sobre aquestes peces tan característiques romanes. El punt atractiu, per mi, va ser el de descobrir que els ceramistes actuals anomenem terra sigillata a la tècnica que, per decantació, aconsegueix separar les partícules més fines d'una pasta i fer-ne un engalbe amb el que recobrirem les peces. Però l'origen del significat de terra sigillata prové del tipus de peça romana que anava segellada (sigillata) amb el tampó del terrisser que les feia.

Aquestes ceràmiques es treballaven amb motlles de ceràmica que havien estat prèviament esgrafiats amb burils de molts tipus per poder fer detalls molt diferents i únics per a cada terrisser. A continuació es tornejaven unes peces similars en mida i forma a l'interior del motlle per poder-les adaptar a dins d'aquests i acabar-les al torn. Actualment els motlles són de guix com es pot veure a la fotografia.

El pas següent després del desemmotllat és la decoració. En el seu cas fan servir argiles locals que dónen un engalbe amb aquest vermell tan caracterísitic i que són diferents de les emprades en la fabricació de les peces. Aquest engalbe està fet per decantació, com nosaltres entenem la terra sigillata actual. La cocció sol fer-se a 1000ºC.

Podeu trobar més sobre el treball de l'Arnau a: 

www.facebook.com/pages/Ars-Fictilis